Un poema que diu molt de naltros

Marià Villangómez - Terra Natal

Escull una pàgina   Pàgina principal   Programa d'activitats   Presentació Trobada   Entitats organitzadores   Entitats patrocinadores   Agraïments   Cartell anunciador   Les anteriors trobades   Novetats   Fotos de la VI Trobada

(de fons podeu sentir a Marià Villangómez recitant el seu poema)
Arrelar, com un arbre, dins la terra:
no ser núvol endut d'un poc de vent.
Sobre els camps coneguts de cada dia,
veure un cel favorable i diferent.
Mirau com cau, quotidià, el crepuscle,
cada cop renovant-me el sentiment.
Damunt la terra nostra i estimada,
del cor neixen el pi, l'aire i l'ocell.
El blanc record de la infantesa hi sura,
i ha de fer bo, aques sol, als ossos vells.
Vull escoltar-hi aquest parlar que arriba
de molt antic als llavis de la gent.
El meu amor, la ferma companyia,
vull somiar-hi, entre la mar i el vent.